Dissabte, 30 d´octubre 2004.   8ª. Jornada  -  Municipal “Les Planas”.

LEVANTE LAS PLANAS,  1 -  U.E. SITGES,   2

U.E. SITGES: Huete – Dei (Mario, 70´)– Gonzálvez – Andreu – Escabias  – Roma – Roqueta (Tete, 67´) – Vives (Rosell, 80´) – Morató (Aitor, 89 ) – Alejo (Mancera, 45´) i X. Canals.

Àrbitre:  Sr. Alfonso Almudévar:  Bé.

                     Amonestacions U.E.S. :   T.G. Alejo – Mancera – Andreu – Roma  i  Tete.

Gols :  Levante L.P. (44´) – Gonzálvez (p) (51´) - Morató (86´)

                                          JA ERA  HORA !

Justa!.  Ja era hora que la moneda sortís  “cara”. Una victòria necessària, ja no sols pels tres punts, sinò per l´estat anímic de l´equip, per aixecar la moral un xic decaiguda per les circumstàncies dels darrers resultats.

El partit va tenir dues cares. En la primera els locals van marcar una miqueta la pauta -no pas el domini absolut- , però sense crear massa ocasions de perill.  El Sitges no escarresant-se gaire s´estirava de tant en tant i arrivaba per les bandes, però sense concretar massa tampoc. Cal destacar, de bon començament, un cop de cap de Gonzálvez a la sortida d´un córner que desvia sense voler un defensa amb l´espatlla quan la pilota ja entrava. Els locals hi posaven més empeny, cal dir-ho. Per això ratllant la mitja part una pilota dins l´àrea que ningú refusa, és aprofitada per un davanter local per encetar el marcador. Un cop dur en mal moment.

En el descans deuria haver “pujolina” en el vestidor perquè la imatge de l´equip en la segona part no tenia res a veure amb la dels primers 45 mns. El domini es va accentuar i fruït d´això Roma és trabat pel porter local en un clar penal que serveix per què Gonzálvez empati el partit. Els sitgetans insisteixen, Mancera i Morató disposen de sengles oportunitats que desaprofiten. Els nervis afloraven, doncs s´acostava el final. Però com que és qüestió que l´ànim no devalli, Morató, a falta de 4 mns. reb una pilota al límit de l´àrea i se´n va per cames dels seus marcadores, regateja el porter i marca el gol de la victòria entre un esclat de joia dels seus companys.