Diumenge  22 de maig del  2005,  33 ª. Jornada  - Mpal. Olesa de Mont.-

C.F. OLESA,  1  -  U.E. SITGES,   2.

U.E. SITGES: Gusi, Jordi Torrents, Mario, Andreu, Fontfria (Callejón, 89´),  Roma, Dei (Alejo, 27´), Rosell (Francesc, 88´). Morató (Tete, 85´),  Roqueta (Escabias, 80´) i Vives.

Àrbitre:  Sr. Tomàs Carmona, de Barcelona.  Excel.lent

     Amonestacions  per la  U.E.Sitges:     T.G.  Mario i Fontfria

  Gols:  Olesa ( 12´) -  Fontfria (38´) i Roqueta (82´)

                                    A LA PROMOCIÓ   ! ! !

“Bé està allò que bé acaba”. Tot i que no està pas acabat, però ha baixat el teló del primer acte, representat amb gran èxit. Ara cal rematar-ho amb el segon ancara més brillant.

El desplaçament no era gens fàcil. L´Olesa, a més de ser un gran equip  tenia a punt tota l´artilleria  amb ganes de fastiguejar als sitgetans. I més encara encoratjats per nombrosos seguidors de l´Espirall que després de guanyar el mati, necesssitaven una ensopegada dels sitgetans per diumenge vinent jugar-se la promoció a Aiguadolç. Però vet-aquí que la sort es decantà cap el Garraf.

Els locals, com era d´esperar, van sortir forts i a fer-se dominadors del pàrtit.... i aixi fou. Fins i tot van encertar a marcar abans del quart d´hora. Fins a cert punt tot  tenia el caire del partit del camp del Sanfeliuenc. Però no pas, aquest partit era decisiu i la mentalització una altra ben diferent. El Sitges a poc a poc va marcar la pauta i passar a fer-se amo i senyor del partit, arribant prop la porteria local i llençant algun que altre avís. A set minuts pel descans una internada de Fontfria, amb geni, convenciment i fins ràbia es planta davant el porter i amb un tret creuat  empata el partit. Un gran gol rebut amb joia pels seguidors sitgetans,  cridaners i animadors amb ganes vers l´equip.

La segona meitat va ser dominada pel Sitges i ja ben aviat el porter olesà va salvar dos gols en jugades de Morató i Rosell. Es copsava la possibilitat de victòria, peró no arrivaba malgrat les ocasions davant la porteria contrària. Els locals de tant en tant feien una escapada, però sense representà un perill real, encara que de vegades..... Mai se sap.

A poc del final: el deliri !. Fontfria , a l´alçada de l´àrea petita, treu de banda al cap d´Andreu que pentina enrera i Roqueta es llença en plaxa per clavar de cap la pilota a la xarxa. Tot un esclat al camp, a la banqueta i a la grada (els sitgetans, els altres muts).

Nervis fins el final.... però s´assolí el propòsit: la promoció. I aixi evitar jugar-se a cara i creu aquesta possibilitat davant l´Espirall l´ultima jornada.

El viatge de tornada tota una festa, malgrat l´esgotament nerviós..... i és que això no pot ser bo per la salut...... però val la pena.