Diumenge 15 de maig del  2005,  32 ª. Jornada  - Mpal. Aiguadolç-

 

U.E. SITGES,   1  -      VILANOVA del CAMÍ,  1

 

U.E. SITGES: Gusi, Jordi Torrents, Mario, Andreu, Fontfria (Francesc, 89´),  Roma (Escabias, 85´), Dei (Óscar Gallén, 70´), Rosell. Morató,  Roqueta(Callejón, 89´)  i Vives.

 

Àrbitre:  Sr. Gabin Fontanals, de Barcelona.  Molt deficient.

 

     Amonestacions  per la  U.E.Sitges:

                         T.G.  Fontfria, Roma, Jordi Torrents i Andreu

                         T.V.  Andreu (90´)

                                                                                                       

  Gols:  Roqueta (34´´) – V. Del Camí (68´)

 

                                         NO S´HA PERDUT RES.

  

Tal vegada l´empat pot resultar un xic decebedor. I més considerant que l´Espirall no passava el matí de l´empat a Cervelló.  Certament quan major és la distància, doncs millor que millor, però no caldesesperar-se, doncs la situació és exactament la mateixa, però amb una jornada menys. Aixi que l´equip segueix depenent de sí mateix per assolir l´anhelada promoció. No s´ha perdut res.

El Sitges no va estar massa encertat, no va jugar un bon partit, però tampoc va ser tant dolent. El Vilanova del Camí va donar força guerra -va demostrà ser un bon equip-  i també s´emprà amb força duresa davant la complaença d´una més que deficient tasca arbitral que no va mesurar pel mateix raser a ambdós equips, perjudicant l´equip sitgetà.

No va haver-hi un dominador clar. En el decurs dels noranta minuts el joc va estar equilibrat i les opcions es repartiren per un igual. Aixi que diguem que, pel joc, el resultat fou just.

Al Sitges potser li faltà la serenor per imposar el seu joc, doncs les imprecisions en els passis i les pèrdues de posessió van sovintejar massa.

Roqueta  va encertar a rematar una falta treta per Fontfria i va avançar-se en el marcador. Aquí va faltar saber rematar el partit amb un segon gol. En canvi va ser l´equip de l´Anoia qui aprofitar una pérdua de pilota per fer una bona jugada i establir l´empat amb un remat creuat. A partir d´aquí els nervis van aflorar, i més quan la tasca del col.legiat era per encrespar  els animus. Però la igualada fou innamovible.

Dues jornades resten, i dues jornades de gran importància. Caldrà comprobar com estan de templats els nervis de l´equip. Les estadístiques són favorables, encara que mai se sap,