PROMOCIÓ D´ASCENS A PREFERENT

Diumenge 12 de juny del  2005,  partit De tornada  - Mpal. d´Aiguadolç-

U.E. SITGES,  2  -  U. E. GUISSONA,  1

U.E. SITGES: Gusi. Jordi Torrents, Mario, Andreu, Fontfria, Roma, Vives, Rosell,  Morató, Roqueta (Escabias, 89´)  i Xavi Canals (Óscar Gallen, 78´).

Àrbitre:  Sr. Paez Brines  de Tortosa:  Bé.

Amonestacions  per la  U.E.Sitges:   T.G.  Xavi Canals, Morató i Escabias.

Gols:  Roqueta (11´) – Guissona (50´) – Morató (108´)

12 DE JUNY DEL 2005:  UNA DATA PER A LA HISTÒRIA

Més que la crónica purament tècnica o esportiva del partit, mereix fer-se esment allò que va viure´s ahir al capvespre a l´estadi d´Aiguadolç de gom a gom, tot i que fa de mal narrar, puig que es donava l´abats per poder observar tots els indrets mereixedors de ser grabats a la retina per inmortalizar-los.

El partit va ser molt renyit, nivellat de principi a fi, potser el Sitges va tenir més arrivada, en una molt bona primera meitat amb alguna oportunitat clara de gol que podia haver sentenciat el partit (destacar un cop de cap en planxa de Roqueta enviant la pilota a la base del pal esquerra). Al descans s´arriba amb “1-0”, obra de Roqueta  rematant a boca de gol un “passi de la mort” de Xavi Canals, després  d´una extraodinària jugada per la banda esquerra fins la línea de fons. A la represa, ben aviat els lleidetans ensenyen les ungles empatant el partit. Això els fa crèixer la moral, mentres el Sitges acusa el cop. Fins el final va ser de joc molt nivellat, sen-se descuidar-se gens ni mica, doncs un gol seria definitiu. Aixi doncs que la pròrroga era obligada, les forçes començaven a mimbar i l´ambient que surava per tot l´estadi es podia tallar amb un ganivet, doncs la tensió i l´amoció eren paleses. I aixi arrivà el minut 108 de joc. Morató s´inventa una jugada, a l´estil que ens tenia acostumats Romario,  i des del punt de penal clava un tret just a l´escaire equerra del porter rival. I aquí és quan ve la “fotografia” per la història: Els jugadors en una pinya un damunt de l´altre; la banqueta embogida sortint com un llampec  envers els seus companys; la grada onejant banderes i bufandes amb els colors blanc-blaus; socis encestrals, els de socarrel, abraçats; pàres, germans,  nóvies, amics, companys... amb els ulls enrogits per les llàgrimes; el mateix alcalde braços enlaire; crits alliberant de sobte la tensió enmagetzemada; l´esclat d´una gran tronada de focs d´artifici es baarrejava amb les notes musicals de l´himne del Sitges..... “nostre club és triomfant....” No es pot explicar en quatre ratlles.... I és que no era un senzill resultat de futbol, era el sentir d´una afició identificada amb l´equip, d´un poble que  estar al costat de l´equip. En fí, ni que fos un guió del tot apropiat escrit per l´ocasió gairebé expressament per la ploma d´un “primera espasa” com per exemple Antonio Gala.

Un dia màgic d´aquells que no en surten gaire sovint, ben al contrari, potser una vegada a la vida. Llàstima que no dura massa, no dóna temps a gaudir-ne´n. Més tard hom s´adona que no ha tingut temps d´assaborir-ho tot, que alguna cosa ha passat de llarg...... no hi ha hagut temps per a tot.  I és que ja ho diu la dita: “Allò més bo, té poca durada”.

El cas és que l´equip és a Preferent, estem d´enhorabona, gaudim ara el dia a dia,  i la temporada vinent Déu dirà.

Felicitats a la directiva, cos tècnic, jugadors i auxiliars. S´ho mereixen. Ha estat un just premi a l´esforç de tants i tants mesos, sobrvisquen moments no massa dolços i nedant de vegades contra  el corrent de la desconfiança i  la crítica.... però ara ja tot oblidat.

Per molt anys a tots, principalment als sitgetans.... perquè:

  “Si ets de Sitges... ets del Sitges” !.